Tribut a Joan Salvat - Papasseit.

Deixaré la ciutat que em distreu de l´amor
la meva barca
     el port
i el voltàmetre encès que porto a la butxaca-

l´autònibus brunzent
i el més bonic ocell

                    que és l´avió
i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva

li diré com la copa melangiosa és del vi
- i el meu braç del seu coll-
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo

i em faré el rostre pàl.lid com si fos un minyó
i diré         malicios:
-com un pinyo és la boca que em captiva.